Titània
Són un equip de llevadores que treballem des de l’autogestió com a cooperativa i per l’autogestió de la salut, el part i el naixement a casa i la criança compartida a Barcelona.
Actualment l'equip està format per les llevadores de part a casa:
- Possibilitar l’autonomia pròpia i del propi grup
- Afavorir la pressa de consciència de les seves necessitats i desitjos
- Potenciar la seva capacitat d´autocura
- Obrir nous punts de mira
- Possibilitar relacions saludables basades en la confiança i el respecte
- Proporcionar informació i recursos perquè puguin prendre les seves decisions: part a casa, part natural a hospital.
- Recolzar la capacitat de responsabilitzar-se dels propis processos.
- Respectar la singularitat de cadascun i cadascuna.
- Potenciar la relació amb altres grups o entitats socials.
La nostra essència es treballar des de la LLIBERTAT, la CONFIANÇA i el RESPECTE, tant com a treballadores com en l’atenció i acompanyament professional. Oferim un servei basat en l’atenció integral de la persona.
Ens dediquem a promoure la salut en general, teràpies naturals, l’assistència del part a casa, recolzament a l’alletament matern i fem Curs de Part Natural: de Preparació a la maternitat i paternitat, així com grups de criança natural.
Les dones i parelles que formen part dels grups volen informar-se, intercanviar coneixements i experiències, son grups de reflexió, d’ajuda, d’acompanyament i enriquiment mutu. Això afavoreix la cohesió del grup i el vincle que, en la majoria de casos, es manté durant molts anys després continuant compartint la seva experiència.
Els objectius en l’acompanyament són:
Amb tot això anem teixint la història de les dones i homes que hi participen i, a la vegada, la nostra pròpia història, com a persones i com a cooperativa.
Anem aprenent , amb el que donem i rebem, tots i totes plegades i així anem compartint camí. Som mitjanceres del nostre saber i també dels saber que hem rebut de les i els altres, de la experiència viscuda i sentida.
Acollim i acompanyem el que neix de cadascun i de cadascuna. Tenint en compte la seva singularitat, la seva diferència vers l’altre, i es sostenible en base a l’acceptació i el reconeixement d’una mateixa i l’altra. Així que es el respecte a la manera de pensar de cadascú, les seves ideologies i creences, la seva llengua i cultura, els seus sentiments... La manera que l’individu té de relacionar-se amb ell mateix té que veure amb com es relaciona amb el altre, amb la societat que viu i amb el món.
El grup aporta diferents maneres de veure i viure la vida i això crea referències que poden ser punt de partida de noves formes de plantejar-se les coses, de renovar decisions o consolidar les que ja tenen. Sabem que en cada grup que comença, s’inicien, a la vegada, noves relacions, noves mirades en relació a la maternitat i paternitat, en criança i educació, com també en altres temes.
Transmetem els valors de la cooperativa quan acompanyem a un grup, els projectem perquè els tenim ben integrats com a dinàmica de relacionar-nos i de treballar. Aquests valors són: la participació activa, sensibilitat, compartir, ajuda, reconeixent, acceptació, diàleg, respecte, confiança, llibertat; valors i actituds que es projecten dins el grup, i ells li donen continuïtat possibilitant noves xarxes de relacions, de projectes i intercanvis en la comunitat. Així entenem que es construeix una societat responsable amb ella mateixa i amb el seu entorn.
Tot això ho fem tenint en compte l’origen, la gestació, i a qui ens va donar la vida i a la vida. Des de la concepció, gestació i el naixement de les criatures la pròpia mare li ensenya aquests valors, que queden impregnats en el bebè i li serviran de guia.
Entenem el cos de dona com un espai solidari, només per la seva capacitat de ser dos ja possibilita la relació (encara que es faci real o no), engendra solidaritat, nodreix al bebè en la seva matriu, el seu niu, li transmet els seus sentiments, els seus valors, li protegeix i el deixa partir perquè continuï el seu camí, sabent-se acompanyat. A través del cos de dona es construeix un cos social i socialitzador.
Per això treballem des de la sexualitat femenina, que té a veure amb com ens relacionem amb el nostre cos, amb els sentits, amb el plaer, amb el dolor, amb el desig, amb la necessitat, la capacitat de donar i rebre, d’obrir-se, de sentir l’amor, la tendresa... Cal conèixer i reconèixer-se en el propi cos, explorar-ho, acceptar-ho, convidar-lo a sentir tot allò que ens passa i passa per la vida. Mostrar-nos amb la nostra manera d’ésser i d’estar en el món.
Aquest saber-se d´una mateixa es reflexa en tot allò que fem, amb totes les persones que ens relacionem i amb tot el que ens envolta. En la gestació li donem cos al bebè i li ensenyem el que anem aprenent, de nosaltres mateixes i del món. Li ensenyem l’espai i els límits, la realitat. Durant el part, un nou temps d’obrir-se a l’altre, un viatge conjunt,una abraçada intensa, el dolor i el plaer present, l’emoció viva, l’acollida apassionada i la felicitat inoblidable. Durant la criança mantenim el contacte íntim, li donem seguretat, singularitat, continuem cuidant-lo amb el tacte i el contacte, l’afecte, l’alletament, els massatges, la veu, cobrint les necessitats bàsiques ...
La relació inicial de l’ésser humà, des de la seva concepció, es social i solidària, comença en la unió de la seva mare i el seu pare(o de les diferents variants que una dona pot engendrar ).
El bebè s’incorpora i incorpora el món, a través i en relació amb la mare, amb el seu cos. Des de la matriu va conformant el seu esquema corporal, emocional i social. El bebè creix dins la matriu amb el model de vida de la mare ( i a la vegada del pare/ parella, a través d’ella).
Els records prenatals estan a la memòria cel•lular, es la memòria genètica. Alguns autors consideren que les experiències més formatives són les que transcorren abans del naixement. En les experiències prenatals estan les influències socials, culturals, polítiques. Quan es produeixen traumes abans, durant o després del naixement, la quantitat i la qualitat d’unió es redueix. En el cos i la ment del bebè es produeix una resposta de “defensa natural” , que posteriorment requerirà molt reconeixement i comprensió per anar endavant. Encara que el bebè intrauterí incorpora experiències de la seva mare i pare/parella, ells tenen també les seves experiències úniques . Un naixement respectuós contribueix a la pau mundial.
Tot això ho treballem en els grups amb diferents dinàmiques. Fem exercicis de consciència corporal, de respiració, de relaxació, dansa; i també fem xerrades sobre diferents temes: alimentació, autocures, sexualitat, factors emocionals, el procés de part fisiològic, acollida i cures a la criatura, alletament matern, quin significat té convertir-se en mare i pare, rols de referència, educació... en un marc de confiança, respecte i confidencialitat.
El nostre punt de partida és des de la salut, no es des de la malaltia; les relacions i la manera de treballar es cooperant no competint; ens basem en la confiança no en la por: si la balança va cap a la por es retrau, li resta capacitats, li dificulta avançar, i viu amb més angoixa. Si es declina cap a la confiança una persona es capaç de viure la vida més alegre, més segura, pot fer eleccions més lliures, decidir el que necessita o desitja, reconèixer les seves capacitats i les seves limitacions, pot respondre i resoldre les situacions més adientment, i assumir millor les seves responsabilitats. En definitiva, viure d’una manera més joiosa la vida i transmetre-la així. Cal educar en confiança i llibertat perquè l’ésser, la societat, puguin viure de manera saludable.
Amb la gestació i el naixement la dona accedeix a la seva maternitat, l’home a la seva paternitat i la criatura a la seva Humanitat.
Perquè sabem que la manera d´engendrar, parir, criar i educar formen part de la transformació de la societat.
 C/Llibertat, 47 baixos 1a
|
